Llibre, paratext i text

LLIBRE

En primer lloc, segons la RAE"un llibre és un conjunt de moltes fulles de paper o un altre material semblant que, enquadernades, formen un volum". D' altra banda, consultant un altre diccionari, concretament el de Bibliologia de J. Matínez De Sousa, s’ha trobat la següent definició: "un llibre és la reunió de fulles de paper, papir, pergamins o altra matèria escriptora, manuscrites o impreses, reunides en el llom per mitjà de còssid, encolat, anellat, etc,amb cobertes de fusta, cartó, pergamins, cartolina, paper o altre material formant un volum".

Altra definició és la proposada per J.B.Olacchea segons el qual un llibre és un suport de fulles o parts lligades.

PARATEXT

Segons Sabia (2005) el paratext es refereix a «un conjunt de produccions, de l'ordre del discurs i de la imatge, que acompanyen al text, ho introdueixen, ho presenten, ho comenten i condicionen la seua recepció. Aquí entren el títol de la novel·la, les il·lustracions que figuren en la portada, les informacions relatives a l'edició, la casa editorial, el lloc i la data de publicació, els diversos textos que presenten l'obra i l'autor, així com els epígrafs que alguns autors fan figurar a l'inici de les seues obres o d'algun dels seus capítols o parts, les dedicatòries que dirigeixen a familiars i amics o a persones i institucions que, d'una forma o una altra, han participat en l'elaboració de l'obra, per la qual cosa els autors deixen constància del seu deute envers ells. Altres elements paratextuals poden ser també les introduccions, els prefacis i les notes que, de vegades, acompanyen al text per explicar algunes de les seues paraules o fragments i aportar aclariments sobre les condicions i circumstàncies que van presidir a la seua producció, el seu contingut i referència i, finalment, les imatges (fotos, dibuixos, il·lustracions), menys freqüents però també presents en algunes obres. A tot això cal afegir un altre element paratextual nou en el panorama de la novel·la no només mexicana sinó mundial: es tracta de la integració del so com un més dels elements expressius usats per la novel·la»

TEXT

Des de el punt de vista de Bernárdez(1982) per definir text cal tenir en compte els següents factors:

• Caràcter comunicatiu: és una acció que té com a finalitat comunicar
• Caràcter pragmàtic: es produeix en un context extralingüístic, amb interlocutors i referències constants al context
• Caràcter estructurat: és una organització interna basada en regles que garanteixen el significat

Així aquest autor defineix el text com la "unitat lingüística comunicativa fonamental, producte de l'activitat humana, que posseeix sempre caràcter social; està caracteritzat pel seu tancament semàntic i comunicatiu, així com per la seua coherència profunda i superficial, a causa de la intenció (comunicativa) del parlant de crear un text íntegre a la seua estructuració mitjançant dos conjunts de regles: les pròpies del nivell textual i les del sistema de la llengua "(I. Bernárdez. Introducció a la lingüística del text, 1982, p.85)

A més en Bernárdez (1982), s'estableix que existeix una diferència entre frase i text. Així doncs, el text no és un conjunt de frases amb una determinada estructuració, sinó la unitat fonamental del llenguatge entés comunicativament.

Per altra banda des del punt de vista de Alain&Ulrich (1997) un text és un esdeveniment comunicatiu que compleix set normes de textualitat: la cohesió, la coherència, acceptabilitat, que fa referència a l'actitud del lector, la informativitat, situacional i intertextualitat.

 

Lisseth Chasipanta Sánchez