Els tres porquets
En el cor del bosc vivim tres porquets que som germans. El llop sempre va perseguint-nos per a menjar-nos. Per a escapar del llop, els tres porquets hem decidit fer-nos una casa.
- Jo vaig a fer-me una casa de palla i així acabaré abans per a poder anar a jugar- Ha dit el meu germà menut.
- Jo me la faré de fusta, me’n donaré prisa i així jugarem els dos.- Ha dit el meu germà mitjà.
Doncs, jo la vaig a fer de totxos encara que em coste més temps i no puga anar a jugar en ells. Per altra banda, estem preocupats pel que puga fer el llop en les nostres cases.
Quan el llop ha eixit darrere del meu germà petit, ell ha corregut fins a la seua caseta però el llop ha bufat i la caseta de palla ha caigut. Així que ha anat corrent fins a la casa del meu germà mitjà, però el llop ha tornat a bufar i la casa de fusta ha caigut. Els dos han sortit disparats d’allà.
Quasi sense alè, amb el llop enganxat a les sabates, han arribat a ma casa.
Els tres hem entrat i hem tancat bé totes les portes i finestres. El llop encara que ha bufat, la casa no ha caigut. Ha trobat una entrada a la casa, i amb una escala s’ha pujat a la xemeneia però he posat una olla al foc. El llop golafre ha baixat per la xemeneia i ha caigut a l’aigua bullint i s’ha escaldat.
Ha fugit de la meua casa amb uns terribles udols que es senten per tot el bosc, i sé que mai va a voler menjar porquet.
Quan hem arribat a casa de ma mare esta vesprada, li hem contat el que ens ha ocorregut i la mare ens ha dit que les coses ben fetes sempre ho estaran, encara que costen un poc més. Referint-se a la casa dels meus germans.
Els canvis que s’han produït en el conte són els següents:
o Canvi en el final, els tres porquets tornen a casa dels pares per a parlar en la seua mare.
o He canviat el narrador a primera persona, la història està contada per el germà gran dels porquets.
o El temps de la història es el present.
o Apareixen nous diàlegs en referència a la manera de fer les cases dels dos germans més menuts.
o La moralitat es troba al final del text i és dita per la mare.
Mª José Salazar Sáez
