Competència Mediàtica, Conte i Gèneres Discursius

Competència Mediàtica

És la necessitat d’educar a l’alumnat a consumir, d’una manera no perjudicial, aquella informació donada per els mitjans audiovisuals.

 Segons Julio Cabero: “Dentro de los mensajes difundidos por los medios de comunicación, son los de ficción y publicidad (por delante de los de información y opinión) los que más influencia tienen entre los niños y jóvenes en edad escolar.

Se calcula que en España los niños y los jóvenes ven como término medio, entre 2.000 y 3.000 anuncios anuales. Esto puede dar una idea de hasta qué punto los mensajes publicitarios afectan a sus consumidores y también hasta qué punto pueden condicionar su imagen del entorno e incluso de ellos mismos. 

Con la implantación de la LOGSE, que considera la Educación del Consumidor como un elemento transversal del actual currículo, se hace necesario que los profesores cuenten con material práctico y accesible para impartir dicho contenido”. (Cabero, 2003, p. 39)

És per aquesta raó que pedagogs i psicòlegs intenten que s’eduque als/les alumnes en aquesta competència.

Conte

Un conte és un relat o narració breu, que es caracteritza per ser fictici i la finalitat del qual és estètica, lúdica.

Existeixen dos grans tipus de contes, per una banda estan els contes populars que es caracteritzen per ser narracions tradicionals que es transmiteixen de generació en generació.

I per altra banda els contes literaris en els quals el seu autor sol ser conegut i es transmiteixen mitjançant l’escriptura.

Gèneres Discursius

Els gèneres discursius són una sèrie d’enunciats, que són estables i tenen certes semblances, els quals reben un significat al introduir-los en una situació comunicativa adequat.

Estos es poden poden classificar segons la funció que realitzen i pel tipus d’enunciat.

 

Esperanza Ramon de Pablo

Gènere Líric

El gènere líric és aquell en el qual el autor expressa els seus sentiments i intenta que aparaguen en  el receptor tota mena de sentiments.

Les obres líriques estan escrites en tant en prosa com en vers, però en totes elles es mostra els sentiments de l’escriptor i per este motiu les obres tenen un caràcter subjectiu.

Aquest gènere literari està compost per: el parlant líric, es la persona que expressa el seus sentiments en l’obra; l’objecte líric, que es la persona o l’objecte que fa que naixen eixos sentiments en l’autor; el motiu líric, és a dir, el tema que tracta l’obra i per últim l’actitud lírica que és la manera en el l’emissor mostra els seus sentiments.

Aquestes obres poden tindre diferents nombres de versos depenent que siguen d’art major o d’art menor.

I el seu nom prové de un instrument anomenat lira amb el qual els encarregats de recitar els poemes s’acompanyaven.

 

 

Esperanza Ramon de Pablo

 

 

 

Gènere Dramàtic

El gènere dramàtic, o també anomenat teatral, és aquell en que es posa en mans d’altres persones un conjunt  de fets , reals o ficticis, per a poder ser representades davant d’un públic.

És per tant, en aquest gènere en el qual se integra l’escriptura, per part de l’autor de l’obra i la representació, per part dels actors. I per això es pot considerar un gènere mixt.

Les obres dramàtiques se estructuren en actes, que són cadascuna de les parts de l’obra escrita, i en escenes que són capítols no molt extensos que es troben dins dels diferents actes.

Dins dels textos teatrals podem trobar dos tipus diferents de discursos, per una banda els diàlegs que es la forma més extensa de discurs en el gènere dramàtic i el soliloqui en el qual un personatge parla amb ell mateix, reflexió.

A més a més dels aspectes literaris en aquest gènere s’ha de tindre en comte els aspectes de l’espai, escènics, com son l’escenografia, l’escenari o la tramoia, que es el conjunt de de elements mecànics que s’utilitzen per als canvis d’escena, decoració, etc.

Esperanza Ramon de Pablo

Gènere Assagístic

ASSAGISTIC

L’assaig es un gènere literari escrit en prosa que  s’inscriu en un marc didàctic o d’idees.

En l’assaig es tracta qualsevol tema relacionat amb la condició humana des de un punt de vista subjectiu, en el qual l’autor expressa els seus pensaments.

Es per aquesta raó que els temes que es tracten en un assaig son molt diversos, i es poden classificar, segons els temes que tracten en: assaig literaris; en els quals es tracten diversos temes amb unes característiques enterament literàries; assaig científics, en els que es parla de aspectes cientificotècnics; l’assaig divulgatiu, on es tracten temes d’actualitat; i l’assaig polític, en este tipus d’assaig s’exposen idearis polítics i es critiquen altres.

A més de per els temes que tracta, el gènere assagístic també es característica per la seua estructura, ja que estos textos es centren en la argumentació i l’exposició de temes diversos des de un punt reflexiu per part de l’autor.

Els textos estan escrit en prosa i encara que solen ser textos breus en estos podem trobar una finalitat de creació literària.

Esperanza Ramon de Pablo

Gèneres Literaris

Un dels aspectes que s’han d’estudiar com a diferencials en la llengua literària son els gèneres literaris.

Es pot definir el gèneres literaris com a cadascuna de les modalitats o classes en que es poden dividir un text literari depenent de la seua estructura i el seu tema.

 Segons Gloria Bordons: a partir de la comprensió del funcionament d’un nombre escàs de models es possible entendre tots els textos i l’especificat de la literatura i la seva evolució”.

Si bé la divisió dels generes literaris durant una gran època va ser tripartida: gènere líric, èpic i dramàtic.

Per a autoritats com P. Hernadi aquest tipus de divisió es insuficient i expressava que aquest tipus de divisió no correspondia a les concepcions avançades de la critica i per eixa raó calia fer classificacions tenint en comte més coordenades.

És per això que dins de cada gran gènere literari podem trobar diferents subgèneres segons les característiques d’aquest.

D’esta manera dins dels gènere líric trobem: l’elegia, on el poeta expressa el dolor per la mort d’un ser volgut; l’oda, on s’expressen sentiments d’alegria o d’amor, etc; i la sàtira on l’autor fa una critica.

Dins del gènere dramàtic es pot trobar el subgènere de  tragèdia, on el desenllaç sempre es dolent; la comèdia que es aquell subgènere en el que la finalitat es entretenir i utilitza aspectes quotidians; i el drama, on es barregen elements tràgics i còmics.

Per últim dins del gènere èpic trobem cinc subgèneres, aquestos son: el conte, és una narració breu escrita en prosa; el mite que és una narració tradicional anònima; la faula intenta ensenyar una moralitat; la llegenda, sol tractar assumptes sobrenaturals i misteriosos; i la novel·la, un relat extens escrit en prosa.

 

Esperanza Ramon de Pablo

Literatura i Fet literari

El concepte de literatura ha anat variant al llarg del temps segons els canvis que s’han produït en la seu estudi i també en la forma en que s’ha implantat a les escoles l’ensenyament d’aquesta matèria.

Segons la Real Academia de La Lengua la literatura és l’art que utilitza com a mitja d’expressió una llengua.

D’altra banda autoritats en la matèria com Tzvetan Todorov expressaven : la literatura es un medio de tomar posición frente a los valores de la sociedad; digamos de una vez que es ideología. Toda literatura ha sido siempre ambos: arte e ideología.

L’autora Juana  Moliner Ruiz  defineix, en el seu llibre  Diccionario de uso del español, la literatura como:” el arte que emplea la palabra como medio de expresión, la palabra hablada o escrita”

El docent, crític i professor argenti, Raúl Castagnino parla de la literatura com a el conjunt d’obres nacionals o que corresponen a una corrent o època històrica. Però a banda, també fa referencia al concepte de literatura com la teoria o reflexions literàries que se incorporen al estudiar eixes produccions.

Per altra banda per al pedagog i filòsof Joaquin Xirau diu que la literatura, al igual que l’art és una de les formes més altes de consciència, és una forma de coneixement i autorreconeixement.  

És per aquest canvis que s’han anat produint, en els conceptes de la literatura i en la manera en que esta s’ensenya a les aules, que Federicis (1985) diu que: “el modelo de enseñanza de la literatura se halla en una situación de crisis profunda e irreversible”.

Es pel fet d’aquest nova manera d’entendre la matèria de la literatura a les aules que autoritats com Coveri (1986) i Lugarini (1985) expliquen que: “ a la luz de los conocimientos  actuales puede afirmarse que este nuevo marco deberá reemplazar definitivamente la concepción de una enseñanza de la literatura por la de una educación literaria”.

 Segons Ferreiro  y Gómez Palacio (1982); Alonso y Mateos (1985); Colomer y Camps (1991) etc. un dels aspectes més importants dins de l’educació literària és : “la finalidad formativa de la educación literaria se puede resumir en la formación del lector competente”

En allò referent al fet literari és a més d’una manera de creació i estructura interna de l’obra és també la funció social que hi trobem en l’obra. És a dir, el fet literari avarca el que coneixem com a “obra” i a més a més tracta tots el factors externs que afecten a l’elaboració d’esta.

Aquest element literari va ser explicat per l’autor Yuir M. Lotman d’una manera rigorosa i a la vegada assequible per a que puga entendre aquest concepte la major part dels receptors.

 

Esperanza Ramon de Pablo

Llibre, paratext i text

LLIBRE

En primer lloc, segons la RAE"un llibre és un conjunt de moltes fulles de paper o un altre material semblant que, enquadernades, formen un volum". D' altra banda, consultant un altre diccionari, concretament el de Bibliologia de J. Matínez De Sousa, s’ha trobat la següent definició: "un llibre és la reunió de fulles de paper, papir, pergamins o altra matèria escriptora, manuscrites o impreses, reunides en el llom per mitjà de còssid, encolat, anellat, etc,amb cobertes de fusta, cartó, pergamins, cartolina, paper o altre material formant un volum".

Altra definició és la proposada per J.B.Olacchea segons el qual un llibre és un suport de fulles o parts lligades.

PARATEXT

Segons Sabia (2005) el paratext es refereix a «un conjunt de produccions, de l'ordre del discurs i de la imatge, que acompanyen al text, ho introdueixen, ho presenten, ho comenten i condicionen la seua recepció. Aquí entren el títol de la novel·la, les il·lustracions que figuren en la portada, les informacions relatives a l'edició, la casa editorial, el lloc i la data de publicació, els diversos textos que presenten l'obra i l'autor, així com els epígrafs que alguns autors fan figurar a l'inici de les seues obres o d'algun dels seus capítols o parts, les dedicatòries que dirigeixen a familiars i amics o a persones i institucions que, d'una forma o una altra, han participat en l'elaboració de l'obra, per la qual cosa els autors deixen constància del seu deute envers ells. Altres elements paratextuals poden ser també les introduccions, els prefacis i les notes que, de vegades, acompanyen al text per explicar algunes de les seues paraules o fragments i aportar aclariments sobre les condicions i circumstàncies que van presidir a la seua producció, el seu contingut i referència i, finalment, les imatges (fotos, dibuixos, il·lustracions), menys freqüents però també presents en algunes obres. A tot això cal afegir un altre element paratextual nou en el panorama de la novel·la no només mexicana sinó mundial: es tracta de la integració del so com un més dels elements expressius usats per la novel·la»

TEXT

Des de el punt de vista de Bernárdez(1982) per definir text cal tenir en compte els següents factors:

• Caràcter comunicatiu: és una acció que té com a finalitat comunicar
• Caràcter pragmàtic: es produeix en un context extralingüístic, amb interlocutors i referències constants al context
• Caràcter estructurat: és una organització interna basada en regles que garanteixen el significat

Així aquest autor defineix el text com la "unitat lingüística comunicativa fonamental, producte de l'activitat humana, que posseeix sempre caràcter social; està caracteritzat pel seu tancament semàntic i comunicatiu, així com per la seua coherència profunda i superficial, a causa de la intenció (comunicativa) del parlant de crear un text íntegre a la seua estructuració mitjançant dos conjunts de regles: les pròpies del nivell textual i les del sistema de la llengua "(I. Bernárdez. Introducció a la lingüística del text, 1982, p.85)

A més en Bernárdez (1982), s'estableix que existeix una diferència entre frase i text. Així doncs, el text no és un conjunt de frases amb una determinada estructuració, sinó la unitat fonamental del llenguatge entés comunicativament.

Per altra banda des del punt de vista de Alain&Ulrich (1997) un text és un esdeveniment comunicatiu que compleix set normes de textualitat: la cohesió, la coherència, acceptabilitat, que fa referència a l'actitud del lector, la informativitat, situacional i intertextualitat.

 

Lisseth Chasipanta Sánchez

Pla Lector

Segons  Pascual (2012) des de les possibilitats que s'obren amb el marc legal vigent, entenem "...el pla lector de centre (PLC) com un projecte d'intervenció educativa, integrat en el projecte educatiu que persegueix el desenvolupament de la competència lectora i escriptora de l'alumnat, així com el foment l'hàbit lector i el desenvolupament de la competència informacional com a conseqüència d’ una actuació planificada i coordinada dels processos didàctics" (p.96)
Per altra banda, per a Isabel Solé Gallart el pla lector busca que cada alumne tinga l’oportunitat de gaudir llegint, assolisca el domini de les habilitats lingüístiques i esdevinga un usuari competent i crític de les TIC. A més a més és un compromís amb la cohesió de la comunitat educativa, perquè vol proporcionar a cadascun l’oportunitat d’establir una bona relació amb la lectura. Addicionalment, promou un conjunt de valors, com el respecte a les opinions diverses,el respecte pel coneixement i el sentit crític; i actituds, com les que porten a saber trobar en un mateix, en les possibilitats que ofereixen llegir, escriure, parlar; la satisfacció del temps d’oci, la capacitat de pensar i projectar una mirada personal, i alhora contrastada, sobre la realitat.
Pel que fa a la seua estructura, el pla lector presenta les següents parts: l’ anàlisis del punt de partida, l’ establiment d’ objectius, la planificació i seguiment de les actuacions i l’ avaluació de la concreció del pla lector.

Lisseth Chasipanta Sánchez

Intertextualitat

Existeixen moltes definicions d'intertextualitat, a continuació expose algunes de les que m'han paregut més interessants:

En primer lloc basant-se en l’article de Balada (2013), es pot dir que a través de la intertextualitat es mostren les relacions que s' estableixen entre diferents textos; què es presten els uns als altres.

Altra definició d'intertextualitat és la donada per Díaz-Plaja segons el qual la intertextualitat és un mecanisme discursiu, que explica la relació que un text manté des del seu interior amb altres textos i per últim per a M. Worton & J. Still(1991) : «la intertextualitat és una xarxa de cites on cada unitat de lectura funciona no per referència a un contingut fix, sinó per activació de determinats codis en el lector» (p.20)

Per altra banda cal afegir que  la intertextualitat es pot donar mitjançant diferents mecanismes, com per exemple la reescriptura completa d’ una història existent.A més a més,els elements que ho constitueixen són, l'hipertext i l'hipotext

Pel que fa a l'aspecte de com treballar la intertextualitat a l'escola en Balada (2013) es proposa diferents metodologies per a fer-ho, com per exemple la comparació entre dos contes, per a fer entendre a l'alumnat que els textos no són històries aïllades sinó tot al contrari.

En definitiva, les referències intertextuals que trobem entre les obres ens permeten fer un paral·lelisme entre dues (o més) històries. A partir d’aquest paral·lelisme, es poden establir un seguit de relacions, gairebé intuïtives, que ens ajudaran a treballar diferents aspectes literaris.

A continuació es presenta un quadre comparatiu de dos contes amb el qual es mostra la intertextualitat que hi ha a la literatura

Personatge	la ventafocs (conte de Perrault	la ventafocs i les tres bessones.
La ventafocs	Jove i molt bonica. Les germanastres es burlen d’ella.	Una imatge més moderna (cabell més curt). Té caràcter. S’enfada amb el Príncep
El príncep	Imatge de príncep ric i amb moltes pretendents Apareix com un personatge sense problemes	Príncep arruïnat, de caràcter molt humil. Apareix preocupat, té un problema a resoldre.

  Imatge 1: aquesta imatge ha sigut extreta de Balada (2013)

Per últim, és  important destacar que la intertextualitat a la literatura és un element intrínsec a la seua naturalesa i  que és important conèixer-lo perquè ens pot donar recursos per adquirir una major competència literària.

Lisseth Chasipanta Sánchez