L’educació literària es pot definir com l’adquisició d’una competència
lectora específica que requereix del reconeixement d’una determinada
conformació lingüística i del coneixement de es convencions que regulen la
relació entre el lector i este equip de text en l’acte concret de lectura.
Aquesta té diferents components, per una banda, en el comportament del
lector, s’ha d’apropiar del text a través d’activitats de contacte amb la
lectura, incitació a la lectura, formació d’hàbits lectors i ampliació de
formes de lectura; i aprendre a comprendre a través d’un itinerari de lectures
comprensibles, una relació amb els coneixements previs al lector, la
contextualització literària i cultural, l’aplicació dels mecanismes lectors i
l’experimentació de la pluralitat. Per altra banda, en el comportament
lingüístic, s’ha de distingir el text literari i les seues formes de
investigació a través del contrast entre textos diversos i textos literaris; i
conèixer el seus trets específics amb l’aprenentatge d’una selecció adequada de
coneixements sobre la construcció literària. Amb aquests components es portaria
a situacions, activitats i exercicis de lectura i escriptura literària.
Perquè es done una correcta educació literària es deu establir els objectius
adequats a realitzar a través de les lectures ja que la utilització més
generalitzada del text literari consisteix en servir d’introducció per a les
activitats lingüístiques. Per exemple: donar continguts lèxics-semàntics.
Actualment, és en l’escola on es produeix el contacte entre el text i el
lector a través de diferents nivells de fragmentació de l’obra i formes de
lectura, com poden ser: la lectura de fragments o textos breus, la lectura
individual d’obres completes i la lectura col·lectiva d’una o més obres. Perquè
es produïsca una educació literària a l’escola es deu concebre com el
desenvolupament de les habilitats i competències necessàries per a la
comprensió de la comunicació literària.
Per a produir textos literaris, s’utilitzen diferents tècniques expressives
que es podrien classificar en tres: referides a la manipulació de les obres amb
introducció de canvis en l’estructura narrativa, de producció de textos
originals amb l’aplicació d’estímuls per a la creació presos ben sovint de les
pràctiques literàries avantguardistes i de creació textual a partir de models
retòrics diversos, però la seua pràctica no està definida en cap programació.
Per altra banda en lo referent a l’educació secundaria la literatura i la
llengua estan unides en la mateixa assignatura, formant la literatura una part
més de la matèria de llengua. Els seus continguts són tres aspectes bàsics de
la literatura, com son els registres literaris, els gèneres i el context
històrico-cultural. A més, per a l’ensenyament de la llengua s’utilitzen textos
literaris mentre que en la literatura el que s’utilitza són recursos des del
punt de vista de la història literària.
També en els anys 80 sorgiren tallers per a treballar la literatura d’una forma diferent i canviar el tecnicisme
dels comentaris de text. Els objectius d’aquests era, en primer lloc, el de la
comprensió aprofundida d’un gènere i, en segon lloc, l’escriptura paral·lela de
textos. Però els tallers han tingut objeccions, com per exemple: les especials
aptituds que ha de tindre el professor per a organitzar una classe tipus taller
amb un grup nombrós.
Mª José Salazar Sáez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada