diumenge, 12 d’abril del 2015

Intertext Literari



Per a la definició d aquest concepte ens basarem en dos articles de l autor Antonio Mendoza Fillola publicats a la biblioteca virtual Miguel de Cervantes.
En primer lloc, en  Mendoza (2001), es pot trobar definicions  de diferents autors interessants com els següents:
"En un principi l'intertext es va definir com el conjunt de textos que entren en relacions en un text donat" (Genette, 1982)

"l'intertext identifica les relacions entre una obra i altres que li han precedit o seguit"(Riffaterre, 1980). Aquest mateix autor afig que un intertext és un o més textos que el lector ha de conéixer per a comprendre una obra literària en termes de la seua significació global (com oposada a significats discrets de les seues successives paraules, frases i oracions) "Riffaterre (1991: 56).

Altra definició és la de
Mendoza, (2003):...queda clar, perquè que l'intertext (ja siga el del discurs, ja siga el del lector) resulta ser, precisament, l'espai de trobada en què interactuen les aportacions del text amb els sabers, habilitats i estratègies del lector que ho actualitza 

Una vegada presentades algunes definicions de l intertext literari provenients de diferents autors , a continuació es presenta un exemple, per aclarir aquest concepte.

 


Després de llegir aquest fragment el lector comprova que gràcies a l activació de l'intertext lector, li ha sigut possible associar les al·lusions d'una obra amb les evocacions, cites o al·lusions d'altres textos o obres. Per tant, el lector aconsegueix la descodificació semiòtica del text que està llegint. Això inclou el fet que quan es desconeix la procedència de les distintes cites o al·lusions, la comprensió pot resultar errònia o inadequada i, en conseqüència, també la seua interpretació.
Per altra banda, basant-se en l article de Mendoza (2008), es pot destacar que l intertext és un component bàsic de la competència literaria, ja que a través d'ell es gestionen els sabers actius que habiliten la competència lectora per a establir relacions i reconeixements entre ho concrete d'una producció i els trets genèrics o particulars que comparteix amb altres obres. Per tant, l objectiu formatiu de desenrotllar l'intertext lector se centra en la necessitat que el lector construïsca, advertidament, els coneixements literaris i que assumisca un conjunt de referències, de manera que s'integren en la seua competència literària, perquè es troben disposats i disponibles davant de qualsevol requeriment d'una determinada actualització textual.
En definitiva segons Mendoza (2012), l intertext , es considera com el conjunt de sabers, estratègies i de recursos linguisticoculturals que s'activen a través de la recepció literària per a establir associacions de caràcter metaliterario i intertextual i que permeten la construcció de nous coneixements significatius de caràcter lingüístic i literari que s'integren en el marc de la competència literària.

Lisseth Chasipanta Sánchez

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada