Durant les dues primeres classes de formació literària, vam realitzar una activitat en grups, la qual consisteix a identificar textos literaris d’aquells que no ho són i justificar el perquè. Després de realitzar-la hem extret les següents conclusions:
En primer lloc, durant la realització d’aquesta activitat ens hem adonat dels diferents prejudicis literaris que ens influeixen alhora d’analitzar si un text és literari o no ho és, com per exemple: centrar-nos en la seua estructura, la seua estètica o si sabíem qui era l’autor de l’obra o el gènere al qual pertany.
A més a més, alhora de posar-ho en comú amb la resta de companys s’adonarem que la majoria dels grups férem una mateixa anàlisi de les diferents obres, ja que anteriorment havíem aprés algunes característiques dels textos literaris, com per exemple: l’ús de figures retòriques, marques de subjectivitat i la finalitat de l’obra, entre altres.
En relació amb aquest últim aspecte, quan havíem de classificar les obres, descartàvem molt dels textos com a literaris segons si la seua finalitat era informativa o estètica.
Per altra banda, podem destacar el fet que el llenguatge literari no es podria expressar d’altra manera, ja que per si mateix crea una significació. Un exemple d’aquest aspecte és: “brandant la llarga cua", ja que no generaria el mateix sentiment en el receptor si ficarà “movent la cua”.
Per últim, altre aspecte sobre el qual hem reflexionat, és que si la funció d’un text es pot considerar com un criteri fiable per a poder diferenciar els textos literaris dels no literaris.
Després d’analitzar els diferents textos, ens hem adonat que aquest aspecte no és sempre segur, ja que en un mateix text podem trobar una funció predominant davant d’altres que també apareixen, un exemple d’aquest fet són les guies turístiques en les quals podem trobar una funció predominant informativa i altres funcions com pot ser l'estètica.
Lisseth Chasipanta, Esperanza Ramon i Mª José Salazar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada