Hui dimarts, al matí, la meua mare m'ha demanat que al migdia porte a
l'àvia aliments a la seua casa, concretament, fruites dolces, uns
pastissos i uns formatgets, que són els que més l'hi agraden i el que és
més important m'ha advertit que anara amb compte amb el llop, que viu
al mig del bosc, doncs que no m'entretingués i que no parlara amb ningú.
El rellotge del saló marquen les dotze, per tant és hora d' anar-me'n, em dirigisc a la cuina i agafe el cistell que la meua mare ha deixat preparada damunt la taula. Però abans d'eixir per la porta em pose la meua caputxa, que sempre la porte, i eixa és la raó per la qual tothom em coneixen com la caputxeta vermella o per què us pensàveu que el meu sobrenom era eixe?.
Pel camí comence a agafar floretes que vaig trobant, a mirar els arbres i les papallones, a quedar-me encantada amb els ocells...i de sobte, per mala sort em trobe amb el llop i comencem a mantenir una conversació. En primer lloc, em pregunta d'on ven i jo amb molta valentia li respon: "vaig a veure a la meua àvia que viu al mig del bosc i no et penses que em fas pas por, llop pelut".
El llop em mira pensatiu i després dona la volta i continua el seu camí.i jo faig el mateix.
Al cap d'una estona, arribe a la casa de la meua àvia i en trobar-me la porta oberta entre. Dins veig la meua àvia ajaguda al llit i comence preguntant-li que quins ulls més grossos que té. Ella em respon de seguida que són per a veure'm millor. Continue preguntant-li que quines orelles més grosses que té i ella amb la mateixa rapidesa que la primera volta em respon que són per a sentir-me millor i l'ultima curiositat que tenia, se-la faig saber preguntant-li que quines dents més grosses que té i, de sobte note com si li canviara la veu dient-me: "són per....menjar-te millor!".
Acabant de pronunciar aquestes paraules, el llop salta del llit i es va tirar damunt meu i comencen a barallant-nos i de sobte acabe dins del seu estómac on em trobe amb la meua àvia que continua viva. Després d'una estona sent com la porta s'obria i algú entra, de sobte sent un fort colp i el llop cau a poc a poc al sol i el nostre heroi, un llenyater que va escoltar els meus crits talla al llop i per fi podem eixir de dins.
Després d'això vaig a cridar a ma mare perquè vingues a arreplegar-me i pense que tenia tota raó quan em va advertir que no parles amb desconeguts. Així que he aprés la lliçó i no pense torna a fer-lo i li vaig a proposar a l'àvia que es vingués a viure amb la meua mare i el meu pare i així no es troba a soles. En referencia al nostre heroi, li hem convidat a sopar i tots junts estem passant una bona estona, mentre espere l'arribada de la meua mare.A tot allò he d'afegir que pense que el més important és rodejar-te de bones amistats que et poden ajudar a eixir de qualsevol problema.
Els canvis que he fet al conte original, són els següents:
1. El narrador intern (homodiegètic) intervé en la història (n'és un dels personatges) i fa servir la primera persona. En aquest cas és la protagonista del conte.
2. Aspectes gramaticals: el temps verbal utilitzat és el present al llarg de tot el conte.
3. S'ha modificat els diàlegs, és a dir, quan el diàleg estava en estil directe hi ha passat a indirecte i vis versa.
4. El final s'ha modificat i amb aquest també la moralitat
5. El narratari
LISSETH CHASIPANTA SÁNCHEZ
El rellotge del saló marquen les dotze, per tant és hora d' anar-me'n, em dirigisc a la cuina i agafe el cistell que la meua mare ha deixat preparada damunt la taula. Però abans d'eixir per la porta em pose la meua caputxa, que sempre la porte, i eixa és la raó per la qual tothom em coneixen com la caputxeta vermella o per què us pensàveu que el meu sobrenom era eixe?.
Pel camí comence a agafar floretes que vaig trobant, a mirar els arbres i les papallones, a quedar-me encantada amb els ocells...i de sobte, per mala sort em trobe amb el llop i comencem a mantenir una conversació. En primer lloc, em pregunta d'on ven i jo amb molta valentia li respon: "vaig a veure a la meua àvia que viu al mig del bosc i no et penses que em fas pas por, llop pelut".
El llop em mira pensatiu i després dona la volta i continua el seu camí.i jo faig el mateix.
Al cap d'una estona, arribe a la casa de la meua àvia i en trobar-me la porta oberta entre. Dins veig la meua àvia ajaguda al llit i comence preguntant-li que quins ulls més grossos que té. Ella em respon de seguida que són per a veure'm millor. Continue preguntant-li que quines orelles més grosses que té i ella amb la mateixa rapidesa que la primera volta em respon que són per a sentir-me millor i l'ultima curiositat que tenia, se-la faig saber preguntant-li que quines dents més grosses que té i, de sobte note com si li canviara la veu dient-me: "són per....menjar-te millor!".
Acabant de pronunciar aquestes paraules, el llop salta del llit i es va tirar damunt meu i comencen a barallant-nos i de sobte acabe dins del seu estómac on em trobe amb la meua àvia que continua viva. Després d'una estona sent com la porta s'obria i algú entra, de sobte sent un fort colp i el llop cau a poc a poc al sol i el nostre heroi, un llenyater que va escoltar els meus crits talla al llop i per fi podem eixir de dins.
Després d'això vaig a cridar a ma mare perquè vingues a arreplegar-me i pense que tenia tota raó quan em va advertir que no parles amb desconeguts. Així que he aprés la lliçó i no pense torna a fer-lo i li vaig a proposar a l'àvia que es vingués a viure amb la meua mare i el meu pare i així no es troba a soles. En referencia al nostre heroi, li hem convidat a sopar i tots junts estem passant una bona estona, mentre espere l'arribada de la meua mare.A tot allò he d'afegir que pense que el més important és rodejar-te de bones amistats que et poden ajudar a eixir de qualsevol problema.
Els canvis que he fet al conte original, són els següents:
1. El narrador intern (homodiegètic) intervé en la història (n'és un dels personatges) i fa servir la primera persona. En aquest cas és la protagonista del conte.
2. Aspectes gramaticals: el temps verbal utilitzat és el present al llarg de tot el conte.
3. S'ha modificat els diàlegs, és a dir, quan el diàleg estava en estil directe hi ha passat a indirecte i vis versa.
4. El final s'ha modificat i amb aquest també la moralitat
5. El narratari
LISSETH CHASIPANTA SÁNCHEZ
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada