divendres, 5 de juny del 2015

I QUEIXALETS TAMBÉ!


 

Això va anar i era un cas que va passar en la Vila de Penàguila. Un cas gros i esgarrifador, per cert.
Cal que vos diga de bestreta, que aquesta vila és un racó de món. Un bell racó, això sí, enmig vorejada d’oms gegantins i frondosos, i al capdavall hi ha una font abundantíssima, que trona pels seus vint-i- tants canonets de bronze. I el llavador, on fem les dones la bugada. De dia, hi ha remor de l’aigua i l’udol del vent en els oms es de baixada.
Les mares ens deien “no aneu de nit a la font”.
Perquè una volta, quan era joveneta, una nit de desembre que hi havia més d’un pam de neu gelada i relliscosa, jo no vaig creure a la meua mare i vaig voler anar a rentar una flassada i un llençol.
Eren les deu de la nit; tot era fosc com la gola de llop, i , quan vaig eixir del poble, encara queia alguna volveta de neu. A l’arribar al primer om de la baixada, em va semblar que, entremig de la fressa que feia vent en les branques despullades, vaig sentir gemegar un infant.
Aleshores, vaig dir tota estranyada “ això és un xiquet que plora per ací!” mentres escoltava en la fosca “eeeh, eeeh”.
Si que plorava un criançó, i ben prop. Davall a pleret entre els oms. El sentia a la vora.
A l’esmortida claredat d’un fanal d’oli penjat a mitjan costera, vaig entreveure, a la soca d’un dels oms, una coseta blanca. Llavors vaig deixar la bugada en terra i agafí l’abandonat.
Llavors vaig dir: “pobret, pobret! Quina mala anima et deu haver deixat per ací? Si açò encara no te un any, i tot solet damunt la neu!”.
Jo em compadia de tot car de l’infant, i ja pensava endur-me’l a ma casa. En això seguint avall cap a la font amb el xiquet en braç i la bugada en l’altre, vaig arribar davall del fanal d’oli penjat a mitja costera, i , com que el petit plorava li vaig veure blanquejar dins la boqueta.
Vaig exclamar admira: “oh, si te dentetes!” i amb una veuarra d’home granat, ronca i formidable el xiquet retrucà “I queixalets també!!”. Em vaig quedar amb la boca oberta i mirant-me amb uns ulls diabòlics plens d’impudícia i de maldat.
Jo esborronada i mig morta de por i de fàstic, el vaig deixar caure en terra i sentir una gran tamborinada. El xiquet havia desaparegut, i en l’aire quedà una forta sentor de socarrim.
Però jo que soc coratjosa – i desobedient també!-. Ressonaven a les meues orelles com qui diu les paraules de ma mare: “No vages de nit a la font!” Però ca!...Això que, malgrat l’encontre amb el diabòlic criaçó, vaig seguir costera avall i arribi a la vora de la font. Un altre esmortit fanal d’oli enllumenava el safareig. Vaig posar-me a llavar de pressa de pressa, tota temorosa, però dominant-me la por.
I de sobte, sense haver-la sentida arribar abans, vaig veure  al meu costat una dona endolada, alta, flaca, molt flaca, que es va posar a plorar furiosament. Duia al cap un negre mocador, molt caigut a la cara; els seus vestits eren vells i espentolats i llavava en silenci, vinga, vinga, sense girar-se. A poc a poc, la guaitava de reüll i anava perdent serenitat. Minuts després, tremolava ja tota. Qui era aquella dona? No la coneixia per la figura; semblava forastera.
Li vaig dir: “escolte, bona dona”, la llavadora no em va respondre, com si no me haguera escoltat “quin fred que fa aquesta nit”, vaig prosseguir.
Res la dona alta cotava el cap i llavava tota furient, “escolte, escolte, bona dona! Sap que m’ha passat venint?”
La dona alta tampoc no responia a açò, vinga de fer sabonera amb unes mans llargues i sarmentoses! Jo tremolava cada volta més;  els seus peus, damunt la neu, se me gelaven, i alhora sentia una estranya suor que  em corria per tot el cos.
Vaig cridar ja anginosa “escolte, escolte! He trobat un xiquet, un xiquet llegíssim. No tenia encara un any i ja parlava...i m’ha mostrat uns queixalots!...”
La dona alta, per fi, es va girar, i en la seua cara, tota d’ossos, vaig veure uns horribles ulls, com a brases. Aleshores, em va parlar l’endolada amb una veu que gelava la sang: “son com aquestos?” em pregunta.
I es queda mirant-me amb la boca esbarrallada, i em va mostrar dos queixalots llargs, horrorosos, com els del xiquet! Així com si tota la neu de la serra se m’entràs en el pit, vaig sentir una terrible gelor que la corglaçava; un vell fanal començà a enfosquir-se’m i una vela negra ho va tapar tot.
Quan estava a casa gitada al llit i envoltada de tota la família tenia febre i unes doner m’havien fet una trobada feta amb gel a la vora del safareig de la font.
Moralitat, fer cas a les mares i no aneu de nit a la font.

 

Esperanza Ramon de Pablo

Preguntes clau



Lisseth Chasipanta, Esperanza Ramon i Mª José Salazar

dilluns, 1 de juny del 2015

La caputxeta vermella

 
Hui dimarts, al matí, la meua mare m'ha demanat que al migdia porte a l'àvia aliments a la seua casa, concretament, fruites dolces, uns pastissos i uns formatgets, que són els que més l'hi agraden i el que és més important m'ha advertit que anara amb compte amb el llop, que viu al mig del bosc, doncs que no m'entretingués i que no parlara amb ningú.
El rellotge del saló marquen les dotze, per tant és hora d' anar-me'n, em dirigisc a la cuina i agafe el cistell que la meua mare ha deixat preparada damunt la taula. Però abans d'eixir per la porta em pose la meua caputxa, que sempre la porte, i eixa és la raó per la qual tothom em coneixen com la caputxeta vermella o per què us pensàveu que el meu sobrenom era eixe?.
Pel camí comence a agafar floretes que vaig trobant, a mirar els arbres i les papallones, a quedar-me encantada amb els ocells...i de sobte, per mala sort em trobe amb el llop i comencem a mantenir una conversació. En primer lloc, em pregunta d'on ven i jo amb molta valentia li respon: "vaig a veure a la meua àvia que viu al mig del bosc i no et penses que em fas pas por, llop pelut".
El llop em mira pensatiu i després dona la volta i continua el seu camí.i jo faig el mateix.
Al cap d'una estona, arribe a la casa de la meua àvia i en trobar-me la porta oberta entre. Dins veig la meua àvia ajaguda al llit i comence preguntant-li que quins ulls més grossos que té. Ella em respon de seguida que són per a veure'm millor. Continue preguntant-li que quines orelles més grosses que té i ella amb la mateixa rapidesa que la primera volta em respon que són per a sentir-me millor i l'ultima curiositat que tenia, se-la faig saber preguntant-li que quines dents més grosses que té i, de sobte note com si li canviara la veu dient-me: "són per....menjar-te millor!".
Acabant de pronunciar aquestes paraules, el llop salta del llit i es va tirar damunt meu i comencen a barallant-nos i de sobte acabe dins del seu estómac on em trobe amb la meua àvia que continua viva. Després d'una estona sent com la porta s'obria i algú entra, de sobte sent un fort colp i el llop cau a poc a poc al sol i el nostre heroi, un llenyater que va escoltar els meus crits talla al llop i per fi podem eixir de dins.

Després d'això vaig a cridar a ma mare perquè vingues a arreplegar-me i pense que tenia tota raó quan em va advertir que no parles amb desconeguts. Així que he aprés la lliçó i no pense torna a fer-lo i li vaig a proposar a l'àvia que es vingués a viure amb la meua mare i el meu pare i així no es troba a soles. En referencia al nostre heroi, li hem convidat a sopar i tots junts estem passant una bona estona, mentre espere l'arribada de la meua mare.A tot allò he d'afegir que pense que el més important és rodejar-te de bones amistats que et poden ajudar a eixir de qualsevol problema.

Els canvis que he fet al conte original, són els següents:

1. El narrador intern (homodiegètic) intervé en la història (n'és un dels personatges) i fa servir la primera persona. En aquest cas és la protagonista del conte.
2. Aspectes gramaticals: el temps verbal utilitzat és el present al llarg de tot el conte.
3. S'ha modificat els diàlegs, és a dir, quan el diàleg estava en estil directe hi ha passat a indirecte i vis versa.
4. El final s'ha modificat i amb aquest també la moralitat
5. El narratari

LISSETH CHASIPANTA SÁNCHEZ

dimecres, 20 de maig del 2015

Conte: els tres porquets.

Els tres porquets
En el cor del bosc vivim tres porquets que som germans. El llop sempre va perseguint-nos per a menjar-nos. Per a escapar del llop, els tres porquets hem decidit fer-nos una casa. 
- Jo vaig a fer-me una casa de palla i així acabaré abans per a poder anar a jugar- Ha dit el meu germà menut.
- Jo me la faré de fusta, me’n donaré prisa i així jugarem els dos.- Ha dit el meu germà mitjà.
Doncs, jo la vaig a fer de totxos encara que em coste més temps i no puga anar a jugar en ells. Per altra banda, estem preocupats pel que puga fer el llop en les nostres cases.
Quan el llop ha eixit darrere del meu germà petit, ell ha corregut fins a la seua caseta però el llop ha bufat i la caseta de palla ha caigut. Així que ha anat corrent fins a la casa del meu germà mitjà, però el llop ha tornat a bufar i la casa de fusta ha caigut. Els dos han sortit disparats d’allà.
Quasi sense alè, amb el llop enganxat a les sabates, han arribat a ma casa. 
Els tres hem entrat i hem tancat bé totes les portes i finestres. El llop encara que ha bufat, la casa no ha caigut. Ha trobat una entrada a la casa, i amb una escala s’ha pujat a la xemeneia però he posat una olla al foc. El llop golafre ha baixat per la xemeneia i ha caigut a l’aigua bullint i s’ha escaldat.
Ha fugit de la meua casa amb uns terribles udols que es senten per tot el bosc, i sé que mai va a voler menjar porquet.
Quan hem arribat a casa de ma mare esta vesprada, li hem contat el que ens ha ocorregut i la mare ens ha dit que les coses ben fetes sempre ho estaran, encara que costen un poc més. Referint-se a la casa dels meus germans.
Els canvis que s’han produït en el conte són els següents: 
o Canvi en el final, els tres porquets tornen a casa dels pares per a parlar en la seua mare.
o He canviat el narrador a primera persona, la història està contada per el germà gran dels porquets.
o El temps de la història es el present.
o Apareixen nous diàlegs en referència a la manera de fer les cases dels dos germans més menuts.
o La moralitat es troba al final del text i és dita per la mare. 

Mª José Salazar Sáez

dimarts, 14 d’abril del 2015

Competència Mediàtica, Conte i Gèneres Discursius


Competència Mediàtica

És la necessitat d’educar a l’alumnat a consumir, d’una manera no perjudicial, aquella informació donada per els mitjans audiovisuals.

 Segons Julio Cabero: “Dentro de los mensajes difundidos por los medios de comunicación, son los de ficción y publicidad (por delante de los de información y opinión) los que más influencia tienen entre los niños y jóvenes en edad escolar.

Se calcula que en España los niños y los jóvenes ven como término medio, entre 2.000 y 3.000 anuncios anuales. Esto puede dar una idea de hasta qué punto los mensajes publicitarios afectan a sus consumidores y también hasta qué punto pueden condicionar su imagen del entorno e incluso de ellos mismos. 

Con la implantación de la LOGSE, que considera la Educación del Consumidor como un elemento transversal del actual currículo, se hace necesario que los profesores cuenten con material práctico y accesible para impartir dicho contenido”. (Cabero, 2003, p. 39)

És per aquesta raó que pedagogs i psicòlegs intenten que s’eduque als/les alumnes en aquesta competència.


Conte

Un conte és un relat o narració breu, que es caracteritza per ser fictici i la finalitat del qual és estètica, lúdica.

Existeixen dos grans tipus de contes, per una banda estan els contes populars que es caracteritzen per ser narracions tradicionals que es transmiteixen de generació en generació.

I per altra banda els contes literaris en els quals el seu autor sol ser conegut i es transmiteixen mitjançant l’escriptura.


Gèneres Discursius

Els gèneres discursius són una sèrie d’enunciats, que són estables i tenen certes semblances, els quals reben un significat al introduir-los en una situació comunicativa adequat.

Estos es poden poden classificar segons la funció que realitzen i pel tipus d’enunciat.

 
Esperanza Ramon de Pablo

Gènere Líric


El gènere líric és aquell en el qual el autor expressa els seus sentiments i intenta que aparaguen en  el receptor tota mena de sentiments.

Les obres líriques estan escrites en tant en prosa com en vers, però en totes elles es mostra els sentiments de l’escriptor i per este motiu les obres tenen un caràcter subjectiu.

Aquest gènere literari està compost per: el parlant líric, es la persona que expressa el seus sentiments en l’obra; l’objecte líric, que es la persona o l’objecte que fa que naixen eixos sentiments en l’autor; el motiu líric, és a dir, el tema que tracta l’obra i per últim l’actitud lírica que és la manera en el l’emissor mostra els seus sentiments.

Aquestes obres poden tindre diferents nombres de versos depenent que siguen d’art major o d’art menor.

I el seu nom prové de un instrument anomenat lira amb el qual els encarregats de recitar els poemes s’acompanyaven.

 

 
Esperanza Ramon de Pablo
 

 

 

Gènere Dramàtic


El gènere dramàtic, o també anomenat teatral, és aquell en que es posa en mans d’altres persones un conjunt  de fets , reals o ficticis, per a poder ser representades davant d’un públic.

És per tant, en aquest gènere en el qual se integra l’escriptura, per part de l’autor de l’obra i la representació, per part dels actors. I per això es pot considerar un gènere mixt.

Les obres dramàtiques se estructuren en actes, que són cadascuna de les parts de l’obra escrita, i en escenes que són capítols no molt extensos que es troben dins dels diferents actes.

Dins dels textos teatrals podem trobar dos tipus diferents de discursos, per una banda els diàlegs que es la forma més extensa de discurs en el gènere dramàtic i el soliloqui en el qual un personatge parla amb ell mateix, reflexió.

A més a més dels aspectes literaris en aquest gènere s’ha de tindre en comte els aspectes de l’espai, escènics, com son l’escenografia, l’escenari o la tramoia, que es el conjunt de de elements mecànics que s’utilitzen per als canvis d’escena, decoració, etc.

Esperanza Ramon de Pablo

Gènere Assagístic


ASSAGISTIC

L’assaig es un gènere literari escrit en prosa que  s’inscriu en un marc didàctic o d’idees.

En l’assaig es tracta qualsevol tema relacionat amb la condició humana des de un punt de vista subjectiu, en el qual l’autor expressa els seus pensaments.

Es per aquesta raó que els temes que es tracten en un assaig son molt diversos, i es poden classificar, segons els temes que tracten en: assaig literaris; en els quals es tracten diversos temes amb unes característiques enterament literàries; assaig científics, en els que es parla de aspectes cientificotècnics; l’assaig divulgatiu, on es tracten temes d’actualitat; i l’assaig polític, en este tipus d’assaig s’exposen idearis polítics i es critiquen altres.

A més de per els temes que tracta, el gènere assagístic també es característica per la seua estructura, ja que estos textos es centren en la argumentació i l’exposició de temes diversos des de un punt reflexiu per part de l’autor.

Els textos estan escrit en prosa i encara que solen ser textos breus en estos podem trobar una finalitat de creació literària.

Esperanza Ramon de Pablo

Gèneres Literaris


Un dels aspectes que s’han d’estudiar com a diferencials en la llengua literària son els gèneres literaris.

Es pot definir el gèneres literaris com a cadascuna de les modalitats o classes en que es poden dividir un text literari depenent de la seua estructura i el seu tema.

 Segons Gloria Bordons: a partir de la comprensió del funcionament d’un nombre escàs de models es possible entendre tots els textos i l’especificat de la literatura i la seva evolució”.

Si bé la divisió dels generes literaris durant una gran època va ser tripartida: gènere líric, èpic i dramàtic.

Per a autoritats com P. Hernadi aquest tipus de divisió es insuficient i expressava que aquest tipus de divisió no correspondia a les concepcions avançades de la critica i per eixa raó calia fer classificacions tenint en comte més coordenades.

És per això que dins de cada gran gènere literari podem trobar diferents subgèneres segons les característiques d’aquest.

D’esta manera dins dels gènere líric trobem: l’elegia, on el poeta expressa el dolor per la mort d’un ser volgut; l’oda, on s’expressen sentiments d’alegria o d’amor, etc; i la sàtira on l’autor fa una critica.

Dins del gènere dramàtic es pot trobar el subgènere de  tragèdia, on el desenllaç sempre es dolent; la comèdia que es aquell subgènere en el que la finalitat es entretenir i utilitza aspectes quotidians; i el drama, on es barregen elements tràgics i còmics.

Per últim dins del gènere èpic trobem cinc subgèneres, aquestos son: el conte, és una narració breu escrita en prosa; el mite que és una narració tradicional anònima; la faula intenta ensenyar una moralitat; la llegenda, sol tractar assumptes sobrenaturals i misteriosos; i la novel·la, un relat extens escrit en prosa.
 
Esperanza Ramon de Pablo

Literatura i Fet literari


El concepte de literatura ha anat variant al llarg del temps segons els canvis que s’han produït en la seu estudi i també en la forma en que s’ha implantat a les escoles l’ensenyament d’aquesta matèria.

Segons la Real Academia de La Lengua la literatura és l’art que utilitza com a mitja d’expressió una llengua.

D’altra banda autoritats en la matèria com Tzvetan Todorov expressaven : la literatura es un medio de tomar posición frente a los valores de la sociedad; digamos de una vez que es ideología. Toda literatura ha sido siempre ambos: arte e ideología.

L’autora Juana  Moliner Ruiz  defineix, en el seu llibre  Diccionario de uso del español, la literatura como:” el arte que emplea la palabra como medio de expresión, la palabra hablada o escrita”

El docent, crític i professor argenti, Raúl Castagnino parla de la literatura com a el conjunt d’obres nacionals o que corresponen a una corrent o època històrica. Però a banda, també fa referencia al concepte de literatura com la teoria o reflexions literàries que se incorporen al estudiar eixes produccions.

Per altra banda per al pedagog i filòsof Joaquin Xirau diu que la literatura, al igual que l’art és una de les formes més altes de consciència, és una forma de coneixement i autorreconeixement.  

És per aquest canvis que s’han anat produint, en els conceptes de la literatura i en la manera en que esta s’ensenya a les aules, que Federicis (1985) diu que: “el modelo de enseñanza de la literatura se halla en una situación de crisis profunda e irreversible”.

Es pel fet d’aquest nova manera d’entendre la matèria de la literatura a les aules que autoritats com Coveri (1986) i Lugarini (1985) expliquen que: “ a la luz de los conocimientos  actuales puede afirmarse que este nuevo marco deberá reemplazar definitivamente la concepción de una enseñanza de la literatura por la de una educación literaria”.

 Segons Ferreiro  y Gómez Palacio (1982); Alonso y Mateos (1985); Colomer y Camps (1991) etc. un dels aspectes més importants dins de l’educació literària és : “la finalidad formativa de la educación literaria se puede resumir en la formación del lector competente”

En allò referent al fet literari és a més d’una manera de creació i estructura interna de l’obra és també la funció social que hi trobem en l’obra. És a dir, el fet literari avarca el que coneixem com a “obra” i a més a més tracta tots el factors externs que afecten a l’elaboració d’esta.

Aquest element literari va ser explicat per l’autor Yuir M. Lotman d’una manera rigorosa i a la vegada assequible per a que puga entendre aquest concepte la major part dels receptors.
 
Esperanza Ramon de Pablo

dilluns, 13 d’abril del 2015

Llibre, paratext i text

LLIBRE


En primer lloc, segons la RAE"un llibre és un conjunt de moltes fulles de paper o un altre material semblant que, enquadernades, formen un volum". D' altra banda, consultant un altre diccionari, concretament el de Bibliologia de J. Matínez De Sousa, s’ha trobat la següent definició: "un llibre és la reunió de fulles de paper, papir, pergamins o altra matèria escriptora, manuscrites o impreses, reunides en el llom per mitjà de còssid, encolat, anellat, etc,amb cobertes de fusta, cartó, pergamins, cartolina, paper o altre material formant un volum".

Altra definició és la proposada per J.B.Olacchea segons el qual un llibre és un suport de fulles o parts lligades.



PARATEXT

Segons Sabia (2005) el paratext es refereix a «un conjunt de produccions, de l'ordre del discurs i de la imatge, que acompanyen al text, ho introdueixen, ho presenten, ho comenten i condicionen la seua recepció. Aquí entren el títol de la novel·la, les il·lustracions que figuren en la portada, les informacions relatives a l'edició, la casa editorial, el lloc i la data de publicació, els diversos textos que presenten l'obra i l'autor, així com els epígrafs que alguns autors fan figurar a l'inici de les seues obres o d'algun dels seus capítols o parts, les dedicatòries que dirigeixen a familiars i amics o a persones i institucions que, d'una forma o una altra, han participat en l'elaboració de l'obra, per la qual cosa els autors deixen constància del seu deute envers ells. Altres elements paratextuals poden ser també les introduccions, els prefacis i les notes que, de vegades, acompanyen al text per explicar algunes de les seues paraules o fragments i aportar aclariments sobre les condicions i circumstàncies que van presidir a la seua producció, el seu contingut i referència i, finalment, les imatges (fotos, dibuixos, il·lustracions), menys freqüents però també presents en algunes obres. A tot això cal afegir un altre element paratextual nou en el panorama de la novel·la no només mexicana sinó mundial: es tracta de la integració del so com un més dels elements expressius usats per la novel·la»

TEXT

Des de el punt de vista de Bernárdez(1982) per definir text cal tenir en compte els següents factors:
  • Caràcter comunicatiu: és una acció que té com a finalitat comunicar
  • Caràcter pragmàtic: es produeix en un context extralingüístic, amb interlocutors i referències constants al context
  • Caràcter estructurat: és una organització interna basada en regles que garanteixen el significat

Així aquest autor defineix el text com la "unitat lingüística comunicativa fonamental, producte de l'activitat humana, que posseeix sempre caràcter social; està caracteritzat pel seu tancament semàntic i comunicatiu, així com per la seua coherència profunda i superficial, a causa de la intenció (comunicativa) del parlant de crear un text íntegre a la seua estructuració mitjançant dos conjunts de regles: les pròpies del nivell textual i les del sistema de la llengua "(I. Bernárdez. Introducció a la lingüística del text, 1982, p.85)

A més en Bernárdez (1982), s'estableix que existeix una diferència entre frase i text. Així doncs, el text no és un conjunt de frases amb una determinada estructuració, sinó la unitat fonamental del llenguatge entés comunicativament.

Per altra banda des del punt de vista de Alain&Ulrich (1997) un text és un esdeveniment comunicatiu que compleix set normes de textualitat: la cohesió, la coherència, acceptabilitat, que fa referència a l'actitud del lector, la informativitat, situacional i intertextualitat.

 

Lisseth Chasipanta Sánchez

Pla Lector



Segons  Pascual (2012) des de les possibilitats que s'obren amb el marc legal vigent, entenem "...el pla lector de centre (PLC) com un projecte d'intervenció educativa, integrat en el projecte educatiu que persegueix el desenvolupament de la competència lectora i escriptora de l'alumnat, així com el foment l'hàbit lector i el desenvolupament de la competència informacional com a conseqüència d una actuació planificada i coordinada dels processos didàctics" (p.96)
Per altra banda, per a Isabel Solé Gallart el pla lector busca que cada alumne tinga l’oportunitat de gaudir llegint, assolisca el domini de les habilitats lingüístiques i esdevinga un usuari competent i crític de les TIC. A més a més és un compromís amb la cohesió de la comunitat educativa, perquè vol proporcionar a cadascun l’oportunitat d’establir una bona relació amb la lectura. Addicionalment, promou un conjunt de valors, com el respecte a les opinions diverses,el respecte pel coneixement i el sentit crític; i actituds, com les que porten a saber trobar en un mateix, en les possibilitats que ofereixen llegir, escriure, parlar; la satisfacció del temps d’oci, la capacitat de pensar i projectar una mirada personal, i alhora contrastada, sobre la realitat.
Pel que fa a la seua estructura, el pla lector presenta les següents parts: l anàlisis del punt de partida, l establiment d objectius, la planificació i seguiment de les actuacions i l avaluació de la concreció del pla lector.
Lisseth Chasipanta Sánchez

Intertextualitat


Existeixen moltes definicions d'intertextualitat, a continuació expose algunes de les que m'han paregut més interessants:

En primer lloc basant-se en l’article de Balada (2013), es pot dir que a través de la intertextualitat es mostren les relacions que s' estableixen entre diferents textos; què es presten els uns als altres.

Altra definició d'intertextualitat és la donada per Díaz-Plaja segons el qual la intertextualitat és un mecanisme discursiu, que explica la relació que un text manté des del seu interior amb altres textos i per últim per a M. Worton & J. Still(1991) : «la intertextualitat és una xarxa de cites on cada unitat de lectura funciona no per referència a un contingut fix, sinó per activació de determinats codis en el lector» (p.20)
Per altra banda cal afegir que  la intertextualitat es pot donar mitjançant diferents mecanismes, com per exemple la reescriptura completa d una història existent.A més a més,els elements que ho constitueixen són, l'hipertext i l'hipotext

Pel que fa a l'aspecte de com treballar la intertextualitat a l'escola en Balada (2013) es proposa diferents metodologies per a fer-ho, com per exemple la comparació entre dos contes, per a fer entendre a l'alumnat que els textos no són històries aïllades sinó tot al contrari.

En definitiva, les referències intertextuals que trobem entre les obres ens permeten fer un paral·lelisme entre dues (o més) històries. A partir d’aquest paral·lelisme, es poden establir un seguit de relacions, gairebé intuïtives, que ens ajudaran a treballar diferents aspectes literaris.

A continuació es presenta un quadre comparatiu de dos contes amb el qual es mostra la intertextualitat que hi ha a la literatura


Personatge
la ventafocs (conte de Perrault
la ventafocs i les tres bessones.
La ventafocs
Jove i molt bonica. Les germanastres
es burlen d’ella.

Una imatge més moderna (cabell més curt). Té
caràcter. S’enfada amb el Príncep

El príncep
Imatge de príncep ric i amb moltes pretendents
Apareix com un personatge sense problemes

Príncep arruïnat, de caràcter molt humil. Apareix
preocupat, té un problema a resoldre.

  Imatge 1: aquesta imatge ha sigut extreta de Balada (2013)



Per últim, és  important destacar que la intertextualitat a la literatura és un element intrínsec a la seua naturalesa i  que és important conèixer-lo perquè ens pot donar recursos per adquirir una major competència literària.

Lisseth Chasipanta Sánchez